Va un àngel i es mor

Evidentment estem parlant d'una de les cançonetes que més amor-odi ha despertat a Exaudio: La muerte del ángel! Gran arreglo a capella del magne tango d'Astor Piazzolla... però també la típica que no sats mai si et sortirà! jeje

Jo us poso aquí una mica de vídio de la versió originala (instrumentala), que de la versió a capella no n'hi trobat cap que m'agradés. Clar, com que no ens fem vídios...

Goiteu-lo aquí: http://www.youtube.com/watch?v=ShoJgfLDAFQ

Ara us haureu fet una idea de la magnitud de la tragèdia, i mai millor dit... us heu plantejat mai fins a quin punt és tràgica la mort d'un àngel? Ara deixeu-me que em posi una mica sèria (no us fa re oi?), perquè m'hi trobat amb que dues de les obres d'art que més m'han impactat en la meva vida humana parlen sobre el mateix... parlo d'aquest tango increïble i de la novel·la The Vintner's Luck (La suerte del viticultor, no existeix traducció al català) d'Elisabeth Knox. Estem parlant de la història d'un vinater a qui cada any, el mateix dia, el visita Xas, ni més ni menys que un àngel del cel. Però no el típic del pessebre ni de la Capella Sixtina, sinó un àngel DE VERITAT, que es mou en un altre tipus de temps i espai inabastable pel pobre pagès que se l'escolta i li explica els seus drames i les seves alegries quotidianes i terrenals.


...jo no he llegit mai res que m'hagi posat tant la pell de gallina per la claredat de les imatges, tant pels moments de llagrimeta de bellesa poètica com pels moments de llagrimot terriblement tràgics.


Si seguiu pensant que una imatge val més que mil paraules, MENTIDA!!! Jo no he vist mai cap pintura de cap època que em faci creure en un àngel, en canvi el Xas de la novel·la és fins i tot més real que els homes.


TORNANT A LA MÚSICA (perdó, m'hi emocionat...), no seria maco escoltar-la pensant en el que intenta explicar? Jo no puc evitar relacionar-ho amb Xas, però vosaltres, ments incorruptes, podeu fer volar la imaginació... o millor, deixar que la música s'expliqui com contxo va morir l'àngel.


Tot això és molt bonic (si ho feu i a sobre m'ho comenteu seré molt feliça), però si us voleu estalviar la feinada metafòrica/poètica us explico la teoria elaborada per la Lídia i jo:


Després d'una anàlisi musicològica ultraprofunda (però és que no sabeu fins a quin punt d'ultraprofunditat!), les especialistes mundials Lídia Torra i Nuska Corrià estem d'acord en què l'àngel de Piazzolla va morir esclafat en xocar contra una paret, en un moment una mica tonto de distracció angelical... se'n donen casos, ves...

Conscient de que per completar el cercle artístic sobre morts d'àngels faltava una obra pictòrica, m'he aliat a la Lídia per oferir-vos l'obra d'art definitiva sobre el tema. La imatge del xoc és una mica escabrosa, aixís que us hem fet una il·lustració del moment de la tonta distracció angelical, just antes de xocar contra la paret. Pa que no us penseu que això és una parida, aquí teniu l'evidència musicològica de la nostra teoria: el moment il·lustrat correspon concretament a la coda, lu que al coru coneixeríem com al pabadabada-pabadabada i nar entrant les veus (just antes del final). Fixeu-s'hi, fixeu-s'hi! A que después xoca contra una paret?! hihi


Us deixo que contempleu amb èxtasi la nostra magna obra:

Lídia Torra i Nuska Corrià, 17/09/2007

(ui, si és el dia de la runyó d'Exaudio! Que no fos que el dibuixéssim llavors... hehe)